L’IDIAPJGol analitza els factors associats a les infeccions de transmissió sexual de repetició a Barcelona
En els últims anys ha augmentat la freqüència d'infeccions de transmissió sexual (ITS), així com el nombre de persones amb múltiples infeccions. Per això es va plantejar un estudi amb l’objectiu de descriure les característiques epidemiològiques de les persones amb ITS repetides i determinar els factors de risc d'aquests episodis en persones que viuen a Barcelona durant deu anys (2007-2018).
Les dades són de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i també hi van participar investigadors i investigadores d'aquesta institució. L’estudi es basa en tots els casos d’ITS bacterians inclosos en el registre d’ITS de Barcelona i inclouen la sífilis, la gonocòccia i el limfogranuloma venereum (LGV). L'anàlisi es va estratificar per sexe i lloc de naixement.
De 9927 persones amb diagnòstic de l'ITS bacteriana, el 17,0 % (1690) va tenir almenys dos episodis d'ITS durant el període d'estudi. Entre els resultats més importants destaca que existeix un major risc d’ITS repetides en els joves (menors de 34 anys) gais, bisexuals, o altres homes que tenen sexe amb homes, i transgènere o dones transsexuals (GBHSHT), en persones amb infecció pel VIH i persones amb un primer diagnòstic de gonorrea i de LGV.
Respecte al país de naixement, encara que altres estudis relacionen una major la incidència de diverses ITS a la ciutat de Barcelona en la població nascuda a l'estranger, en el nostre estudi tenir una ITS repetida es va associar amb haver nascut a Espanya. Aquest resultat es deu probablement pel fet que l’infradiagnòstic del VIH és més freqüent en la població immigrant (GBHSHT) a Catalunya. D'altra banda, alguns estudis també han demostrat que la població immigrant s'enfronta a un major nombre de barreres per a accedir als serveis sanitaris, experimenta una major discriminació i té altres problemes que augmenten la seva vulnerabilitat.
“Per a prevenir les repeticions de les ITS, suggerim reforçar programes a aquests grups de població jove diagnosticada amb una primera ITS”, afirma Constanza Jacques, investigadora principal. Això significa la implicació activa de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de la sexe-afectivitat. A més, aquests programes haurien d'integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l'edat escolar. Els programes també haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexe-gènere i amb un enfocament antiracista. “Conèixer aquest dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara a professionals i ciutadania general”, conclou Jacques.
Consulta l’article complet aquí.
