Research to improve people's health

0
0
0
s2smodern

Els professionals de medicina de família poden solucionar els símptomes del vertigen realitzant una maniobra d'Epley a la consulta

Un assaig clínic fet per investigadors de l'IDIAPJGol demostra que una sola maniobra d’Epley realitzada a l’atenció primària és eficaç en la reducció de símptomes i de la percepció de gravetat del vertigen postural benigne per part dels pacients a partir de la primera setmana. Segons els resultats aquesta maniobra és especialment efectiva a mitjà i llarg termini per als pacients que presenten nistagme.

maniobra epley jose luis ballve

El vertigen és la causa més prevalent del mareig a l’atenció primària; el 54 % dels pacients que consulten per aquest símptoma pateixen vertigen.

El mareig és un motiu de consulta freqüent a l’atenció primària i, en la majoria dels casos, la seva causa és el vertigen. “En més de la meitat de les persones que venen a la nostra consulta, el mareig és símptoma de vertigen i el tipus més comú és el vertigen postural benigne. La seva causa principal és un mal funcionament de l’orella interna que provoca que, amb segons quin moviment del cap, el pacient experimenti la sensació que tot gira i es mou al seu voltant. Els episodis es poden anar repetint durant setmanes o, fins i tot, durant mesos, i té un efecte negatiu important en la qualitat de vida de les persones i en el funcionament normal de la vida diària”, explica el José Luís Ballvé,  metge de família i investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.

Per al tractament d’aquest tipus de vertigen s’utilitza la maniobra d’Epley, una tècnica de recol·locació que consisteix en una sèrie de moviments del cap que es realitzen per reduir els símptomes. Per diagnosticar-lo s’utilitza la prova de Dix-Hallpike (PDH), que és també un test senzill i ràpid en què el professional col·loca el pacient en determinades posicions per observar si es produeix simptomatologia i quant de temps dura. Si s’observa només sensació de vertigen, es considera que el diagnòstic positiu és subjectiu; però si apareix nistagme, un moviment involuntari dels ulls, el diagnòstic positiu és objectiu. En ambdós casos, el tractament indicat és el mateix. 

“El diagnòstic del vertigen posicional benigne es pot fer de manera senzilla a la consulta amb un interrogatori sobre els símptomes, una bona història clínica, i una exploració física; en la majoria dels casos no es necessiten proves complementàries i té tractament. Però, tot i que entre un 60 % i un 80 % de les persones que pateixen aquest tipus de vertigen són visitades per primera vegada pel professional d’atenció primària, ni la maniobra diagnòstica ni la terapèutica es fan de manera rutinària. Els resultats d’aquest estudi mostren que els professionals de medicina de família podem utilitzar aquestes eines, que es poden aplicar fàcilment a l’atenció primària, per solucionar el vertigen posicional benigne dels nostres pacients de manera efectiva”, argumenta el José Luis Ballvé investigador de l’IDIAPJGol i metge de família del CAP Florida, a l’Hospitalet de Llobregat. 

L'estudi

L’assaig clínic s’ha realitzat en dos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut de l’Hospitalet de Llobregat i hi han participat 134 pacients de més de 18 anys diagnosticats amb vertigen postural benigne després de la realització d’una maniobra de Dix Hallpike (PDH), amb nistagme i sense.

Els participants es van repartir en dos grups, de control (68) i d’intervenció (66), als quals van ser assignats de manera aleatòria. Als pacients del grup d’intervenció se’ls va fer una maniobra d’Epley, mentre que als pacients del grup de control se’ls va realitzar una maniobra simulada. Les visites de seguiment es van fer al cap d’una setmana, d’un mes i d’un any, i en cadascuna d’elles es va repetir la prova de PDH,  es va preguntar als pacients si el vertigen s’havia resolt i se’ls va realitzar un test per calcular la seva percepció de la gravetat del vertigen, en una escala de 0 a 10 (Escala de Likert).

La mitjana d’edat de la mostra va ser de 53 anys, la majoria dels participants eren dones   (79,08 %) i , en general, eren més joves que els homes. La tolerància per part dels pacients a la maniobra d’Epley va ser elevada, el 85,82 % la va tolerar bé, i el 91,49 % se la tornaria a fer si fos necessari.

La percepció de gravetat del vertigen es va reduir en dos punts en el grup d’intervenció respecte del grup de control (de 5 a 2 sobre 10), des de la primera visita de seguiment, que es va realitzar una setmana després de l’inici de l’estudi. Aquesta reducció es va mantenir durant el seguiment.

Pel que fa al test de Dix Hallpike, en general es van observar millors resultats en aquells pacients que tenien nistagme a l’inici de l’estudi i que havien rebut la maniobra d’Epley. En la primera setmana, el vertigen amb nistagme havia disminuït més de 3 vegades en el grup d’intervenció, respecte del grup que havia rebut la maniobra simulada. D'altra banda, en els pacients amb nistagme, la PDH negativa (que indica curació del vertigen posicional paroxístic benigne) va ser 6 vegades més freqüent en el seguiment dels pacients que pertanyien al grup d’intervenció (els que havien rebut la maniobra d’Epley).

“Aquest estudi demostra que els metges d'atenció primària amb una breu formació poden diagnosticar i tractar de forma efectiva, sense realitzar proves costoses i sense fàrmacs, els pacients amb vertigen posicional benigne que tinguin una PDH positiva amb nistagme. Això pot suposar una millora en l'abordatge d'aquesta patologia, que pot evitar els retards diagnòstics que es produeixen actualment (que poden arribar a ser de 5 a 70 mesos), el sobrecost relacionat amb exploracions diagnòstiques innecessàries i la prescripció de medicació que resulta ineficaç i que, a més, pot generar efectes adversos. En tot cas, la maniobra d’Epley és tan senzilla, ben tolerada i sense cost que es pot fer sense problemes i en la clínica diària s’observa que inclús en els casos més dubtosos, amb símptomes i sense nistagme, molts pacients també milloren. A més, el diagnòstic amb maniobres de provocació pot ajudar a detectar vertígens greus de forma més adequada i precoç a les consultes d’atenció primària”, conclou l’investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.

Els resultats de l'estudi han estat publicats en la prestigiosa revista British Journal of General Practice: 

Effectiveness of the Epley manoeuvre in posterior canal benign paroxysmal positional vertigo: a randomised clinical trial in primary care. Moreno JLB, Muñoz RC, Matos YR, Balboa IV, Puértolas OC, Ortega JA, Perez ER, Curto XM, Ripollès CR, Farres NM, Agudelo OLA, Cantera CM, Ledesma RA. Br J Gen Pract. 2019 Jan;69(678):e52-e60. doi: 10.3399/bjgp18X700253. PMID: 30510098

En els següents vídeos podeu veure al Dr. José Luis Ballvé realitzant la maniobra d’Epley i la de Dix Hallpike.

 

 

Tags: IDIAPJGol, Epley, Vertigen