Andrea Pistillo, membre del projecte AmbientaMENT: “Volem estudiar com algunes exposicions ambientals poden afectar la salut mental als barris de Barcelona”

Barcelona és una ciutat que també viu els efectes del canvi climàtic. L’augment de temperatura o la contaminació de l’aire entre altres agents provoquen a la ciutadania uns efectes que a poc a poc es van deixant notar més i més. Però fins ara no hi ha hagut cap estudi que analitzi amb detall aquests efectes i que faci un mapa de la problemàtica a la ciutat comtal.

Andrea Pistillo, estadístic i estudiant predoctoral forma part del grup AmbientaMENT, un projecte que pretén explorar l’efecte de l’ambient en la salut mental als barris. És un projecte de l’IDIAP Jordi Gol, ISGlobal, BCNUEJ (ICTA-UAB).

• Quina és la teva feina a l’IDIAP Jordi Gol?

Soc estadístic i estudiant predoctoral al grup Real World Epidemiology liderat per la Talita Duarte Salles. L’octubre passat vaig començar el doctorat en epidemiologia ambiental, conjuntament amb ISGlobal. Durant el meu doctorat estudiaré com el canvi climàtic està afectant la salut.

• Com va néixer la idea d’aquest projecte?

El projecte s'emmarca a dins de la meva tesi doctoral i quan vam veure la convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona vam decidir intentar-ho. La convocatòria era sobre qualitat de vida i vam decidir fer èmfasi sobre la salut mental, com que és un tema que encara no s’ha estudiat en profunditat, i menys tenint en compte les desigualtats sociodemogràfiques i geogràfiques. 

• Quins és l’objectiu d’aquest projecte?

L’objectiu principal és estudiar com algunes exposicions ambientals, concretament temperatura i contaminació de l’aire, poden afectar la salut mental als barris de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tenint en compte els eixos d’inequitat: gènere, edat, nacionalitat, nivell socioeconòmic i barri de residència.

• És un dels projectes que compta amb una subvenció per a projectes de recerca  i innovació de l’Ajuntament de Barcelona. Què significa aquesta ajuda?

La convocatòria té com a objectiu tenir un impacte positiu per a la societat a partir de la generació d'evidència científica per impulsar futures decisions polítiques i per donar accés obert dels resultats de la recerca a tota la ciutadania. I això és exactament el que volem aconseguir amb aquest projecte. Aquesta ajuda ens permetrà dur a terme un estudi molt necessari, de gran rellevància en el moment actual de crisi climàtica, i el qual teníem moltes ganes de realitzar. I a més a més, ens han donat la puntuació més alta, fet que representa un reconeixement molt important per a nosaltres.

• No estàs sol en el projecte. Compte amb el lideratge de la Talita Duarte-Salles i amb altres companyes. Qui sou i com s’ha format aquest grup?

El projecte compta amb un equip multidisciplinari de tres centres de recerca (IDIAPJGol, ISGlobal i ICTA-UAB)  punters amb coneixements complementaris per donar resposta a les preguntes que ens formulem amb aquest projecte. L’equip el formem investigadors de diferents disciplines: epidemiòlegs, clínics, científics de dades, experts en contaminació de l’aire i la temperatura, psicòlegs, i  sociòlegs. 

• Quines fases contempla aquest estudi?

El projecte consta de tres grans objectius. Els dos primers es desenvoluparan en paral·lel: un estudi qualitatiu i un estudi quantitatiu. En una primera fase, es farà la recol·lecció de les dades ambientals i de salut per l’estudi quantitatiu, i el reclutament dels participants i les entrevistes pel qualitatiu. En la segona part, es farà l’anàlisi estadístic i l’anàlisi de les entrevistes, amb la redacció dels resultats. 

El tercer gran objectiu es realitzarà un cop obtinguts els resultats dels dos primers. Farem difusió dels resultats, amb l’ajuda d’un mapa online interactiu i obert al públic on es podran visualitzar els resultats obtinguts en cada barri.

• Quin ús es podria fer de les conclusions d’aquest estudi?

Els resultats d’aquest estudi permeten informar tant les institucions com els ciutadans de com l’ambient està afectant els barris de Barcelona i de l'àrea metropolitana tenint en compte les diferències sociodemogràfiques. Això pot ajudar a identificar quines són les zones i la població més vulnerables, per tal de prendre mesures preventives i plantejar solucions. 

• Quina incidència creus que pot tenir el canvi climàtic en la salut mental?

El canvi climàtic afecta a tothom, i això fa que la salut mental de tothom pugui estar afectada. He de dir que salut mental no significa només rebre un diagnòstic com la depressió, sinó que també és benestar emocional i cognitiu. La salut mental es pot veure afectada tant pels efectes directes (la inflamació per la contaminació de l’aire, la falta de son quan fa molta calor a la nit…) com indirectes (la percepció dels efectes del canvi climàtic en si mateix o ecoansietat).

• Què va suposar presentar aquest projecte en un marc com el de la Biennal Ciutat i Ciència, amb un contacte directe amb el ciutadà? Quin feedback vas rebre?

Va ser una experiència molt positiva! Jo crec que és important donar visibilitat a la ciència i fer que sigui accessible a tothom, sobretot pels ciutadans mateixos, que poden aportar idees amb una visió més pragmàtica. El projecte va ser acollit molt positivament, amb un particular interès sobre el paper de les diferències que hi poden haver per barri i el paper que poden jugar el gènere i les diferències socioeconòmiques.

• La salut mental va per barris? És a dir, a causa de les inequitats socials hi ha barris amb la població més castigada en la salut mental?

S’ha vist que als barris més desfavorits la prevalença de mala salut mental és més alta, tot i que no només és això: els números també canvien segons l’edat, el gènere, l’educació, el país de naixement, estar o no a l’atur, entre altres variables.