Definició/Detecció del problema
- Acceptar la voluntat de la Sra. pot comportar una desatenció?.
- A nivell legal, ens poden acusar per no comunicar-ho?.
- No respectar el dret d’autonomia de la persona.
- No respectar el dret a la confidencialitat.
Legislació al respecte
- Modificació del Codi Penal de 1995 i de la Llei d’Enjudiciament Criminal mitjançant la Llei Orgànica 14/1999, de 9 de juny. La modificació inclou la definició del delicte de maltractaments i la pena corresponent a l’article 153.
- Llei 27/2003 que modifica l’article 1 i 2 de la Llei d’Enjudiciament criminal.
- Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.
- Protocolo Común para la Actuación Sanitaria ante la Violencia de Género, elaborado de forma consensuada con las Comunidades Autónomas.
- Consentiment dels usuaris i pacients. Decret 284/1996 Llei 21/2000.
CatSalut. Instrucció 05/2008 – Procediment intern en cas de situacions de violència.
- Carta Drets i Dures : 3.5. Dret a la confidencialitat de la informació. Aquest dret significa que la informació relativa a les dades dels actes sanitaris s’ha de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat del pacient. Això és especialment important en aquell tipus de dades que poden ser més sensibles: les relatives a la pròpia salut, les creences, l’herència genètica, l’adopció, les malalties infeccioses, ser subjecte de maltractaments, etc.
Examen de les possibles actuacions
Cal fer una valoració del risc de noves agressions. Si aquest risc és alt el professional té l’obligació de sol·licitar una ORDRE DE PROTECCIÓ per la dona.
Si denunciem el cas en contra de la seva voluntat realment estarem fent una actuació en Benefici de la Sra? o per contra anirem en contra del principi de No maleficència?.
La No acceptació de la voluntat de la Sra. va en contra del principi d’Autonomia?, perjudica a 3es. persones ?.
Cal assenyalar que en tot moment estem considerant a la pacient com una persona competent ja que malgrat la situació ella explica obertament el tema i assenyala els motius per no fer la denuncia, no amaga ni justifica en cap moment els maltractament, i té tota la informació adient per poder decidir.
Actuacions
Valorar la part negativa que pot representar per la senyora la denuncia del cas a la Fiscalia, malgrat que no sigui una atenció desitjable però possiblement la “menys dolenta”.
Presa de decisions
Després de fer totes aquestes reflexions, malgrat que ens caldria una mica més d’informació per tal de prendre una decisió, volem contestar a les preguntes formulades en la descripció del problema.
Segons la nostra opinió no és adient la intervenció de la justícia en aquest cas ja que hi ha condicionants que hem de tenir en compte. En aquest moment no hi ha evidència de lesions físiques. La dona no vol denunciar per por a desencadenar una nova situació de violència que sembla que en aquest moment està més o menys controlada.
Cal afegir la relació de dependència del fill amb la mare. En cas que s’hagués de prendre alguna actuació de protecció de la mare caldrà vetllar també per l’atenció social i sanitària que pugui precisar el seu fill.
Si no es fa denúncia cal fer seguiment del cas, molt proper, oferint ajuda i si hi ha signes de risc, detectant un augment de la intensitat o freqüència, seguir el protocol establert i denunciar el cas.
La resolució proposada per aquest cas no és extrapolable a d’altres situacions malgrat puguin semblar similars. Cal valorar cada cas individualment i vetllar per la seguretat dels nostres pacients que es troben en situacions vulnerables.
Resum del Tema de debat 1. Morir a casa
Cas presentat per Grup d’Ètica del SAP esquerra de Barcelona. Ha estat penjat al web del Comité d’ètica Assistencial d’Atenció Primària de la IDIAP Jordi Gol durant 3 mesos (març, abril i maig 2008), rebent 8 comentaris. El moderador del tema a debat redacta aquest informe:
Breu Descripció:
Es tracta de una pacient de 74 anys, que viu sola després de la pèrdua del seu marit no fa gaire temps. La pacient no te altre família.
El marit va morir d’un procés oncològic complicat i complex. En el moment de la seva mort estava ingressat en un centre sanitari. Per aquest motiu i per tot el procés del seu marit, la pacient ha manifestat reiteradament que vol morir a casa seva i no ingressada en un hospital. No te fet, no obstant, Document de Voluntats Anticipades.
La pacient patia de un càncer ginecològic en fase avançada del que era tractada des de feia temps, rebent suport domiciliari per part del metge i la infermera del seu EAP, donant-li inclús atenció en dissabte si era necessària. Portava també Tele-alarma. Estava en perfectes facultats mentals i amb claredat de pensament i argumentació.
Al mes de maig va ingressar en un centre sanitari per causa d’un agreujament de la seva malaltia, demanant alta voluntària el dia 16 del mateix mes i reiterant el seu desig de morir a casa seva. Va tornar a casa amb suport domiciliari. La treballadora social del centre hospitalari i la de l’ EAP estaven en contacte permanent.
A partir d’aquest punt sorgeix el dilema:
La pacient no vol deixar casa seva.
No està cuidada com seria lo desitjable, tot i fer els màxims esforços possibles per part del centre de salut, de treball social, de la Creu Roja i d’alguna persona veïna.
Les infermeres que l’atenen creuen que ha de ser ingressada i que no s’està fent el que cal pel be de la pacient
La treballadora social dubte entre respectar la decisió de la pacient o actuar demanat l’ingrés en un centre socio-sanitari.
La pacient, que es manté perfectament lúcida, continua insistint que no vol anar a cap centre hospitalari
Es produeix un cert enfrontament entre treball social i infermeria per aquest cas
El dia 30 de maig, desprès d’un avis mitjançant el Tele-alarma a la Creu Roja, es atesa pel SEM i ingressada de nou. Als pocs dies va morir.
El dia abans d’aquest últim ingrés va ser atesa pel PADES. A l’hora s’havien iniciat tràmits davant el jutjat per que aquest decidís en el cas, donada la disparitat de criteri dels professionals que l’atenien.
La reflexió estria entorn a les següents qüestions:
- Fins a quin punt s’ha de respectar la voluntat d’un pacient tenint en compte les circumstàncies descrites?.
- Te lògica acudir al jutge en un cas com aquest?.
- Es podria haver trobat un altre solució?
Presa de decisions
Desprès de fer totes aquestes reflexions i contestant a les preguntes formulades en la descripció del problema, si confirmem que té tota la informació envers a la gravetat de la situació i el resultat de la seva negativa a ingressar creiem que s’ha de respectar el principi d’autonomia de la Sra. ja que és una persona competent per poder decidir lliurament i negar el tractament ofert.
Segons la nostra opinió no és necessària la intervenció del jutge en aquest cas.
En quant a un altre possible solució passaria per una major comunicació i consens, entre els professionals, a l’hora de prendre les decisions, i fer deliberacions com les que s’han fet en aquest debat.
