CEA » Tema de Debat

Tancament del Tema de debat 1. Morir a casa

Cas presentat per Grup d’Ètica del SAP esquerra de Barcelona. Ha estat penjat al web del Comité d’ètica Assistencial d’Atenció Primària de la IDIAP Jordi Gol durant 3 mesos (març, abril i maig 2008), rebent 8 comentaris. El moderador del tema a debat redacta aquest informe:

Breu Descripció:

Es tracta de una pacient de 74 anys, que viu sola després de la pèrdua del seu marit no fa gaire temps. La pacient no te altre família.

El marit va morir d’un procés oncològic complicat i complex. En el moment de la seva mort estava ingressat en un centre sanitari. Per aquest motiu i per tot el procés del seu marit, la pacient ha manifestat reiteradament que vol morir a casa seva i no ingressada en un hospital. No te fet, no obstant, Document de Voluntats Anticipades.

La pacient patia de un càncer ginecològic en fase avançada del que era tractada des de feia temps, rebent suport domiciliari per part del metge i la infermera del seu EAP, donant-li inclús atenció en dissabte si era necessària. Portava també Tele-alarma. Estava en perfectes facultats mentals i amb claredat de pensament i argumentació.

Al mes de maig va ingressar en un centre sanitari per causa d’un agreujament de la seva malaltia, demanant alta voluntària el dia 16 del mateix mes i reiterant el seu desig de morir a casa seva. Va tornar a casa amb suport domiciliari. La treballadora social del centre hospitalari i la de l’ EAP estaven en contacte permanent.

A partir d’aquest punt sorgeix el dilema:

La pacient no vol deixar casa seva.
No està cuidada com seria lo desitjable, tot i fer els màxims esforços possibles per part del centre de salut, de treball social, de la Creu Roja i d’alguna persona veïna.
Les infermeres que l’atenen creuen que ha de ser ingressada i que no s’està fent el que cal pel be de la pacient
La treballadora social dubte entre respectar la decisió de la pacient o actuar demanat l’ingrés en un centre socio-sanitari.
La pacient, que es manté perfectament lúcida, continua insistint que no vol anar a cap centre hospitalari
Es produeix un cert enfrontament entre treball social i infermeria per aquest cas

El dia 30 de maig, desprès d’un avis mitjançant el Tele-alarma a la Creu Roja, es atesa pel SEM i ingressada de nou. Als pocs dies va morir.

El dia abans d’aquest últim ingrés va ser atesa pel PADES. A l’hora s’havien iniciat tràmits davant el jutjat per que aquest decidís en el cas, donada la disparitat de criteri dels professionals que l’atenien.

La reflexió estria entorn a les següents qüestions:

Fins a quin punt s’ha de respectar la voluntat d’un pacient tenint en compte les circumstàncies descrites?.
Te lògica acudir al jutge en un cas com aquest?.
Es podria haver trobat un altre solució?

Presa de decisions

Desprès de fer totes aquestes reflexions i contestant a les preguntes formulades en la descripció del problema, si confirmem que té tota la informació envers a la gravetat de la situació i el resultat de la seva negativa a ingressar creiem que s’ha de respectar el principi d’autonomia de la Sra. ja que és una persona competent per poder decidir lliurament i negar el tractament ofert.

Segons la nostra opinió no és necessària la intervenció del jutge en aquest cas.

En quant a un altre possible solució passaria per una major comunicació i consens, entre els professionals, a l’hora de prendre les decisions, i fer deliberacions com les que s’han fet en aquest debat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nou tema a debat

Titol: Maltractament

Descripció/Presentació

Dona de 60 anys que ve a buscar el control del colesterol. Pel meu mal cap li pregunto com la tracten a casa... i, vaja ! Maltractaments fa 40 anys! Primer físics i sexuals, ara "només" psíquics perquè evita l'agressor tan com pot. No he vist lesions físiques.

Viu en una urbanització a 8 km del poble. No te carnet de conduir. No te diners propis. No te família. No coneix ningú a la urbanització poble, abans vivien al centre del poble, on si que coneixia gent.

Una filla va marxar de casa fa temps per algun obscur assumpte amb el pare. Un fill de 27 anys amb obesitat mòrbida i bulímia que ha presenciat de petit els maltractaments, viu amb els pares i no treballa. Quan el visitem, no expressa rés de tot aquest assumpte.

L'agressor és membre d'un cos de seguretat de l'estat: és a dir, te pistola a casa. La dona li te molta por, diu que és molt violent. No vol denunciar perquè desconfia que la creguin... l'agressor te fama de "bon poli" i molts companys amics. Ella no te ningú. Tampoc vol deixar el fill "a mans" del pare ("és tot el que tinc")...

Preguntes

Quina és l'actuació més apropiada?. He explorat la possibilitat de què la pacient prepari una fugida, per si un cas... (no sé com, sense possibilitat de transport, ni suport, ni diners propis, ni família...). Li he donat telèfons de contacte amb llocs d'ajut a dones maltractades (té por de trucar-hi perquè els números surten a la factura, i el marit és poli!)

Tenint en compte que no he vist lesions físiques... hauria de denunciar jo? La veritat és que crec que el que explica, no només és cert, sinó que la realitat és pitjor del que ella reconeix. Però... I si desencadeno la fúria del marit? I si poso en risc la vida de la pacient més del que ara ho està?
Hem de tenir en compte el que pugui passar amb el fill?

Haig de respectar la voluntat de la dona de no denunciar ?

Hem de tenir en compte el que pugui passar amb el fill?

Grup d’Ètica del SAP Mataró Maresme

Digues la teva

Veure comentaris anteriors

Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol
Av. Gran Via de les Corts Catalanes, 587 Àtic 08007 Barcelona
CIF G-60954104. Tel. 93 482 41 24
Avís legal

Nom Complert:	*
Comentari:	*
	* Camps Obligatoris